Ramón Llull.
Orifanys...i altres bestieses.
Aquest és el títol
d´una exposició que estem gestant conjuntament des de l´Àrea de Plàstica de
l´Escola Pericot i de l´Institut Narcís Xifra de Girona i que muntarem a final
de curs a l´Escola Municipal d´Art de Girona (EMA). Les tècniques que emprem a
les nostres classe/taller barregen, fins confondre´s, tècniques tradicionals i
noves tecnologies.
Motivació i intenció. El per què de tot plegat.
La gran motivació, més enllà de la fascinant temàtica
escollida, és: cal replantejar-nos la matèria i quasi de manera anual. El què, el com i el per què.
Massa sovint
s´ensenya a nens-nois a ser excel.lents i molt competents només en fer
làmines i fitxes. A omplir espais buits amb imatges, paraules i conceptes no vivenciats,
o bé a contestar un test amb creuetes
durant un temps establert .
La plàstica ha imitat també aquesta manera de fer amb
llibres i materials didàctics basats
solament en omplir requadres ( tots del mateix tamany i format, no fos
cas) amb colors, textures, línies, angles...I res més, cap projecte més enllà
de repetir per assolir. Mecànica sense projecte.
El repte planteja una sèrie d´objectius que esqüetament
s´apunten:
- Sumar-nos a participar en l´any Llull, 700 anys de la seva mort. Conèixer el
personatge i el seu cotext històric. Entendre el patrimoni artístic medieval.
Comprendre les seves múltiples facetes.
-Donar a conèixer, mostrar i posar damunt la taula el paper
de la plàstica i l´educació artística a
les escoles i instituts. Reivindicar-nos.
-Fomentar l´autoestima dels educadors i alumnes que
treballem l´àrea.
-Viure l´experiència estètica, disfrutar, il.lusionar,
contagiar i compartir-la. Acompanyar, guiar. Aprendre treballant amb els
alumnes en el taller.
- Mostrar i veure referents artístics actuals i relacionar-los amb moviments artístics històrics.
-Aprendre amb materials molt diversos i tècniques diferents
que es poden solapar i s´enriqueixen. Tradicionals i noves tecnologies infogràfiques convivint, frec
a frec, fins confondre´s.
- Qualitat i
innovació: impliquen risc, resoldre els
problemes no des del confort. Ser seriós en la nostra feina no vol dir ser
solemne. Ser seriós implica risc, ser valent, ser solemne només quedar bé, fer
el que ja saps fer , el que s´espera de tu. Copiar-te, sense aprendre i anar
més enllà.
-Compartir un encàrrec de manera realment transversal, a molts nivells dins un
centre i també amb centres diversos de primària i secundària.
- Plantejar com a cloenda una exposició on mostrar el camí
seguit, no com a finalitat única, sinó per autoexigència, responsabilitat i
compromís. En l´exposició es mostrarà el procés de treball, el dia a dia, i els
treballs més reeixits pel que fa a resultats. En els espais cedits per l´EMA de Girona conviuran les feines fetes des dels
centres participants.
Aquest esdevé un objectiu anual que és l´eix vertebrador
d´una feina col.lectiva, on alhora la part individual també es potencia i es
respecta.
El com
Metodologia: el treball individual no està renyit amb treball
en equip, en fer grups de treball, en fer tasques de manera cooperativa i en
xarxa amb l´exterior. Obrir portes.
Com ja s´ha exposat anteriorment en els objectius del
treball, metodològicament es treballarà dins l´aula, emprant diferents ritmes,
materials, tècniques i procediments, tots ells fomentant el dia a dia i
l´aprenentatge continu, però amb la mirada posada en l´horitzó, i amb el format
d´una exposició de caire artístic.
Treballarem per
competències.
L´objectiu transversal del projecte aspira a contagiar i
sumar esforços, i en sí mateix s´adequa a la matodologia de treball per
competències.
Així doncs el projecte Llull inclou les següents
competències:
Competències comunicatives:
1.
Competència
comunicativa lingüística i audiovisual.
El nostre objectiu és donar a conèixer la figura de Llull. Escriure un
treball paral.lel a la figura de Llull on argumentarem un treball basat en
imatges. Treballarem una història fabulada que argumentarà un fil o teixit
argumental. Intentarem sostenir un fake
individual i col.lectiu. Les imatges i els audiovisuals seran un llenguatge
també sòlid que conviuran amb el fil argumental escrit.
- S´establiran lligams i connexions amb les
matèries i professors que ho estimin pertinent.
2.
Competència
artística i cultural. Des de l´àrea de visual i plàstica tractarem la
comunicació artística a través de referents atístics coetanis. Uli Westfal, Joan
Fontcuberta en seran referents. Establirem un diàleg i parangó amb les seves
obres, així enllaçarem amb l´art
medieval: Romànic i Gòtic. Un dels objectius del projecte serà tractar el
patrimoni cultural i artístic , i
aprendre a valorar-lo. Contextualitzarem i ens comunicarem a través de la praxi
artística.
- Tot això es copsarà en una exposició doble. Als
centres i a l´EMA a final de curs
Competències metodològiques:
3.
Tractament
de la informació i competència digital. Establirem un interessant diàleg.
Dins el mateix centre, entre centres i amb l´exterior. Ens plantejarem la
veracitat de la informació, dels mitjans de comunicació, des del sentit de l´humor
i alhora essent profundament crítics . Parlarem dels muntatges escrits i
visuals , sobre ètica periodística i artística i dels diferents registres
comunicatius. Objectivitat Vs Subjectivitat.
-S´aprendrà a emprar el correu extern.
- A gestionar imatges i enviar-les
adequadament en els formats pertinents.
- A manipular, amb intenció, imatges.
- La matèria a l´institut serà transmesa i
seguida a través d´un bloc de curs on s´informarà de les activitats, es
pautaran i es mostraran els resultats dels processos d´aprenentatge. El bloc serà transversal i es veuran les tasques de tots els alumnes d´ESO.
4.
Competència
d´aprendre a aprendre.
Així faran les mateixes activitats
adaptades a l´aula i a ritmes–edats diferents. Es veurà que els continguts
seran assolits sense problemes. Molts alumnes parteixen de zero, d´altres tenen
ja una formació prèvia que serà adaptada i reconduida de manera que el grau
d´exigència sigui raonable i un repte per a tots els nivells. El treball
cooperatiu i per rols té molt a dir i fer.
Tot el projecte hauria de generar una actitud
positiva envers l´aprenentatge.
Competències personals:
6. Competència d´autonomia i iniciativa personal
El paper de l´alumne-formador-professor
és molt vàlid, pautat i dirigit de prop
pel docent.
-Els rols o personatges seran facetes
properes a Llull i es poden veure en el mateix bloc.
-Amb aquests rols es pretén educar i estimular el treball
cooperatiu i a
responsabilitzar als alumnes en el que ens és comú.
Competències específiques centrades en conviure i habitar el
món:
7. Competència en el coneixement i la interacció
amb el món físic
Els rols personal i de grup suposen prendre decisions dins
un gran ventall de possibilitats que ens permeten el coneixement i les noves
tecnologies dins el món canviant en el que vivim, sense perdre de vista les
múltiples facetes de la figura de Llull.
Fer un ús responsable dels recursos i tenir cura del medi
ambient també es tractarà en el projecte. Donada la manca de recursos
intentarem resoldre de manera reeixida un projecte amb un pressupost molt baix
i emprant material de rebuig , de reciclatge i proper. Una part del projecte de
volums es construirà amb material de rebuig portat pels alumnes. Som escola
verda? Si és així cal actuar.
8. Competència social
i ciutadana
Per assolir aquest projecte cal assumir personalment i de
manera conjunta un compromís i una actitud constructiva, solidaria i
responsable. Assumint drets i
obligacions. Posar-nos a la pell de creadors i artístes ens duu a aquest
compromís.
Argumentació pedagògica
Aquesta metodologia de treball també es basa en l´anomenada Classe invertida o
Flipper classroom, que va néixer amb Jon
Bergmann y Aaron Sams als EEUU dins les seves classes de física i química.
El canvi de paradigma educatiu el trobem resumit en aquest
diagrama de recorregut invers.
Un altre punt de referència és la teoria motivacional de
Maslow i la seva coneguda piràmide de necessitats que tota persona té i que
marca les seves prioritats.
Aquesta teoria està
molt relacionada amb els factors motivadors de l´aprenentatge i argumenta de
manera reeixida el per què de la desmotivació o desafecció dels alumnes vers
l´aprenentage escolar. Un bon desenvolupament d´aquesta teoria el trobem al
document de tutoria de la UdG, on s´explica acuradament el canvi de paradigma educatiu
que es viu també a la universitat.
Els resultats
Els resultats del primer trimestre han estat a tots els
nivells molt engrescadors si els comparem amb el curs anterior on la logística
de centre impedia desenvolupar un repte així sense prendre mal.
El grau d´implicació
i motivació dels alumnes ha estat força
espectacular, això sí, amb la sensació de manca de temps per aprofundir, encara
més, en el viatge.
Les hores al taller, fent làmines més tècniques o de
geometria, s´han combinat amb el projecte. I fa projecte qui compleix amb la
feina a classe i a casa. En general, amb poquíssimes excepcions de casos molt especials,
s´accepten les normes, perquè es veuen justes. Les hores de taller flueixen bé
i són dinàmiques. El grau d´implicació dels alumnes és molt superior.
Les hores a l´aula d´informàtica també funcionen bé. S´ha
passat d´un model en el que es feien molts petits treballs, molt pautats. A un
model on es fan pocs projectes, però es planteja una finalitat molt més exigent
i engrescadora. Finalment tots els continguts i eines són explicats.
Models. Què s´espera de tu.
El guiatge i els models-referents són essencials, bàsics,
per tal d´exigir un nivell que cal assolir. Molts cops el no mostrar exemples,
o models de sol.lució, empitjora moltíssim els resultats. Hi ha qui argumenta
que donar exemples coacciona l´expressivitat i l´originalitat. No té perquè
i els beneficis que aporta són moltíssims. És bàsic tenir referents,
emmirllar-se en el que està bé…i a partir d´aquí: i tu què fas?
És bàsic per l´aprenentatge que els alumnes sàpiguen què
s´espera d´ells amb models reeixits.
És per això que conèixer els referents artístics
professionals, enguany sobretot Joan Fontcuberta, i els dels companys és
fonamental.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada